Haikus quima + foto

Camí de sol. Per les rutes amigues, unes formigues.
Mai que hi pensi si me'n fa, de por, el silenci.
Hores de cendra... Les hores dels amics no es fan pas velles.
Busco camins en l'atzar i en els somnis faig laberints.
El meu mar ple de goig, de fantasia, de tu també.
Al aire, nu amb llum de lluna i una mica de tu.
Pomers florits en capitell i pati, mil primaveres.
Blanques estrelles es tornen blau monòton al cant del gall.
Estimo el negre, aquest amb què ara et dic: "amo la nit".
Rera les llums de l'ametller en cascda, la tarda cau.

La meva poesia

Estic sol

Estic sol, sense tu
no hi ha ningú
un calaix buit,
no hi ha res,
no hi ets tu.

Per la nit dormo sol,
pateixo, on ets?
No estic al teu mon
tu al meu sí
tu ets important per mi.

Pel carrer et vull trobar,
ja no ser que pensar,
trobo a faltar:
El teu foc,
la teva calor,
el teu perfum
aquelles històries junts.

Tot et vaig donar,
la meva vida
el meu plorar,
recolzat en el teu
plàcid braç.

Tu em vas deixar,
per un engany,
va ser un parany!
No vaig voler,
però em vas enxampar.

Però ara estic sol,
sense tu,
ja no hi ha ningú,
no hi ha res,
ni hi ets tu.

Mis Haikus + Foto

El sol surt al fons, brilla, no està sol els ocells l'acompanyen
El lleó ferotge, obre la boca, te molta gana
Un vaixell, sol el seu objectiu, la illa l'aigua està abord
No acaben mai, els arbres són gratacels poques fulles li queden